L’Albert Cabestany és un amic, o més ben dit un vell amic. Ens coneixem des de la guarderia Baobab a la nostra Tarragona natal. De ben petits ens fèiem molt, jugàvem junts, l’un anava a casa de l’altre, érem allò que se’n diu cul i merda. Generalment jugàvem a futbol, tots dos estàvem apuntats a l’equip del cole., però l’Albert, a banda, també practicava un altre esport: el trialsín.
Al principi el compaginava amb el futbol, però hi va haver un dia que va deixar de venir als partits de cap de setmana, per tal centrar-se en un esport minoritari, desconegut i que requeria de molta dedicació i esforç. Segurament aquí va començar un distanciament la llei de vida s’ha encarregat d’augmentar, i que ara d’alguna manera hi estem posant remei a través segurament d’aquesta mateixa capriciosa llei de vida .
L’Albert ja no fa trialsín, ara fa trial. Han passat alguns anys, però segons com l’essència continua bategant al mateix ritme. Gaudí deia: “L’originalitat és atansar-se als orígens”. Això és el que he intentat mostrar en aquest reportatge: sortir de la rutina, fotografiar un vell amic, retratar un esport no massa conegut per les masses i en definitiva buscar l’originalitat tornant una mica a la infantesa, als records, a l’amistat perduda. Tot seguint els passos dels genis, dels savis, dels visionaris. Perquè en definitiva la direcció la trobes gràcies als grans mestres com Gaudí.
Dedicat a tots aquells que posen tot el seu esforç en fer allò que més els agrada.
Perquè mai perdem aquella il·lusió infantil que ens va fer sentir tant vius!!!
A l’Albert Cabestany, amic d’infantesa, per la seva lluita constant per aconseguir allò que sempre ha volgut.
Joan
